[07/03/2022]
La paraula corredor s’ha format per derivació de córrer, i este verb, al seu torn, prové del llatí currĕre, que originàriament tenia el significat de ‘desplaçar-se ràpidament usant els peus’. El sufix -dor, en primera instància, afig la referència a la persona que fa l’acció, i de manera més específica s’usava originàriament per a anomenar els soldats que anaven per davant del gros de l’exèrcit per a examinar el terreny o per a evitar atacs per sorpresa.
Però este mateix sufix s’ha usat també tradicionalment per a referir-se al lloc per a on transcorre l’acció designada pel verb. Un corredor, per tant, és també una franja de terreny que, per les seues característiques geomorfològiques, s’ha utilitzat tradicionalment com a zona de pas entre dos llocs. En este sentit, des de fa temps es parla del corredor mediterrani per a referir-se al conjunt de línies ferroviàries que unirien França amb Algesires. I ara també, amb motiu de la invasió russa d’Ucraïna, es parla de la necessitat d’establir corredors humanitaris. Amb este concepte es designa una zona desmilitaritzada temporalment, destinada a permetre el trànsit de combois d’ajuda humanitària i de refugiats, de manera que puguen entrar o eixir amb seguretat en una regió afectada per un conflicte bèl·lic.
