Pronunciació: [koɾnukɔ́pia].
Definició:
1. f. ART Representació del corn de l’abundància.
2. f. MOBIL./ART Espill amb un marc daurat i molt ornamentat, generalment amb diversos suports per a posar bugies.
Etimologia:
La paraula cornucòpia prové del llatí cornucopĭa, formada per la fusió de cornu, que significa ‘corn’ o ‘banya’, i copĭa, ‘abundància’. Esta paraula, també coneguda com a corn de l’abundància, fa referència a un element ornamental en forma d’una gran banya de la qual emanen fruites, flors, monedes i altres béns. El seu ús, que data del segle V a. C., simbolitzava l’abundància i la prosperitat.
Este simbolisme al·ludix a un episodi de la vida de Zeus, pare dels déus i dels hòmens en la tradició mitològica grega. Quan Zeus era un xiquet menut, jugant amb Amaltea —la cabra que l’alletà—, li trencà accidentalment una banya. Ple de pesar, per a compensar este lamentable accident, el gran Zeus, amb el seu immens poder, dotà esta banya d’un poder màgic, conferint al seu posseïdor la facultat d’obtindre tot el que desitjara. La banya trencada de la cabra Amaltea no seria així un objecte inútil.
L’ànsia de riqueses, tan consubstancial a la naturalesa humana, ha fet que aquell antic mite quedara plasmat en moltes obres d’art, i fins i tot en escuts heràldics, com si en algun moment la cornucòpia haguera format part del propi patrimoni familiar. A vegades també apareix en els escuts de certs països, volent donar a entendre que eren terres de promissió, exuberants, atractives per als emigrants. Eixe és el cas del Perú, de Panamà, d’Hondures o de Veneçuela. Les cornucòpies, al cap i a la fi, són l’expressió d’eixe desig, tan humà, de voler posseir-ho tot. Sense límits i a l’instant. Més que buscar el favor dels déus, la cornucòpia era la clau que permetia als hòmens convertir-se en déus. O eixe era, almenys, l’anhel últim dels que aspiraven a convertir-se en els seus legítims, i exclusius, propietaris.
Primera documentació: segle XIX.
Citacions:
«… m’aconsellà que en oir el toc d’una campaneta a l’atra part del barandat me dignara despenjar una cornucòpia de la paret» (Carles Salvador: Barbaflorida professor, 1930.)
«… en un altre plantava tomacar, pebreres, bajoques i fesols, pèsols i fins i tot naps i napicols, carabasses, alficossos, xirivies: aquella horteta era un bé de Déu, una cornucòpia de terra roja i feraç, que de tot s’hi sembrava, de tot s’hi collia gràcies a la voluntat i al caràcter faener de Cento Morell…» (Toni Cucarella: Heretaràs la terra, 2006.)
Castellà: cornucopia.
Anglés: cornucopia.
Francés: corne d’abondance.
Italià: cornucopia.
Portugués: cornucópia.
