[24/10/2017]
La paraula convulsió deriva del llatí convulsio, formada per la combinació del prefix con-, que aporta un valor de globalitat, i el verb vellĕre, que tenia el significat de ‘tòrcer’, i així és encara com s’ha mantingut en italià actualment el verb convellere, que significa literalment ‘contòrcer, produir contorsions’. Des de ben antic el terme convulsió fou usat en sentit mèdic amb un valor semblant a l’actual, per a indicar una contracció i distensió reiterada dels músculs del cos de manera violenta i involuntària, que sol anar acompanyada d’alteracions mentals i trastorns psíquics.
Però, des de començaments del segle xx, la paraula convulsió ha passat a usar-se sobretot en sentit figurat per a referir-se a una agitació violenta d’agrupacions polítiques o socials, que produïx un trastorn de la normalitat de la vida col·lectiva. És en este sentit que la utilitza Joan Fuster en Nosaltres els valencians: «Costaria molt de temps al país de refer-se d’aquesta convulsió».
