[21/04/2020]
El verb contagiar és un derivat de contagi, que prové del llatí contagium, i que ja tenia el mateix significat que en l’actualitat, és a dir, el de ‘transmissió d’una malaltia infecciosa’. El mot llatí s’havia format per la combinació del prefix con-, que significa ‘conjuntament amb’, ‘en comú’, i tagium, forma procedent del verb tangĕre, ‘tocar’. Els antics romans, encara que no sabien de microbis ni de virus, ja tenien constància que hi havia certes malalties que es transmetien a través del contacte entre persones, i per això parlaven de contagiones malorum, ‘contagi del mal’, sovint en referència a malalties transmeses per contacte sexual.
Així i tot, el terme contagi no estava associat necessàriament a efectes negatius. També s’usava per a fer referència a la transmissió de sentiments, actituds, hàbits, etc. I així és com s’utilitza encara quan es diu d’algú que, a través del seu somriure, contagia als altres l’alegria i les ganes de viure.
