[13/02/2019]
La paraula confraria és un derivat de confrare, formada amb l’addició del sufix -ia, que aporta un valor de col·lectivitat. Per la seua banda, confrare deriva de frare, provinent del llatí frater, ‘germà’, amb l’adjunció del prefix con-, que significa ‘conjuntament’.
La confraria, efectivament, és una congregació de gent devota constituïda per a dur a terme obres de caritat i de pietat. Però, en el seu origen, les confraries eren agrupacions de persones que exercien un mateix ofici i, sota l’advocació a un sant protector, buscaven d’ajudar-se i defendre’s mútuament. En el Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de València, publicat en 1296, ja es parla de «la confraria del benaventurat Sent Jacme apòstol».
Modernament, també s’ha desenvolupat un nou sentit de confraria, que, sovint en to irònic, s’usa fent referència a persones que simplement compartixen algun tret en comú. És en este sentit que Francesc Bayarri, en la seua novel·la València sic trànsit, al·ludix a un personatge que aspira a integrar-se en «la confraria dels buròcrates humiliats».
