[26/05/2023]
Diumenge que ve, dia 28 de maig, se celebraran eleccions municipals i autonòmiques. O això és, almenys, el que està previst. Les eleccions per a elegir els representants polítics que han de regir les institucions ja estan plenament normalitzades. Des de 1977. La majoria de la població ha nascut ja, per tant, en un context democràtic, i els pareix del tot normal que les coses siguen així. Inclús, de tan normal com és, els pot semblar avorrit i tot. Beneït avorriment, el que ens proporciona la rutinària normalitat!
Quan certes accions es repetixen amb molta freqüència, sovint sentim la necessitat de buscar paraules noves per a donar colorit a l’expressió. Probablement per això, per a evitar les reiteracions feixugues, la paraula comicis ha adquirit un valor sinònim al de eleccions. Però este significat tan específic en realitat és una innovació prou recent. En la nostra llengua, el diccionari de l’IEC no registrà esta accepció fins a 2007; la RAE havia incorporat al seu diccionari la forma castellana equivalent (comicios) en 2001.
Es tracta d’un cultisme provinent del llatí comĭtĭum, veu formada per derivació de comīre, verb que significava ‘anar junts’. En l’antiga Roma este vocable s’usava per a referir-se a les reunions de ciutadans que se celebraven per a debatre qualsevol qüestió d’interés públic i també, naturalment, per a l’elecció de càrrecs públics.
