[15/06/2021]
La paraula comiat prové del llatí commeātus, substantiu format per derivació del verb commeare, que significava ‘anar i tornar a un lloc’. En un primer moment, comiat s’usava en valencià per a referir-se a l’autorització que es concedia a un soldat d’abandonar temporalment el campament a on estava destinat per a desplaçar-se a un altre lloc i tornar. Traslladat a les relacions diplomàtiques, Joanot Martorell, l’autor de la novel·la de cavalleria Tirant lo Blanch, publicada en 1492, narra que «l’embaxador de Tirant girà les spatles e partí-se’n sens demanar comiat».
I d’este significat, desproveint-lo de les connotacions associades a la jerarquia militar o social, passà a significar simplement ‘despedida’. S’utilitzava sobretot formant part de les locucions donar comiat i prendre comiat per part d’aquell que s’hi quedava i del que se n’anava, respectivament. A partir del segle XVI, el seu ús decaigué pertot arreu fins que es reprengué literàriament a finals del segle XIX, amb els escriptors de la Renaixença. Hui, des de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, donem comiat a set acadèmics que abandonen la institució. La seua tasca, però, es queda amb nosaltres.
