[16/12/2020]
La paraula comèdia s’usa actualment per a referir-nos a una obra teatral, literària o cinematogràfica en què predominen els aspectes agradables, festius o humorístics. Com a projecció d’este sentit a l’àmbit quotidià, fem servir l’expressió fer comèdia per a insinuar que algú està fingint un sentiment —a vegades de profund pesar— que no està experimentant realment.
Però la paraula comèdia té una història ben llarga. La primera referència que en tenim en valencià és del Curial e Güelfa, una novel·la cavalleresca escrita entre Nàpols i Milà que cal atribuir, segons els indicis actuals, al cavaller Enyego d’Àvalos: «en aquella comèdia de Purgatori», es diu en referència a la Divina Comèdia de Dante Alighieri. Este poeta florentí l’anomenà així (o, millor dit, simplement Commedia; l’adjectiu «divina», en realitat, és un afegiment de Giovanni Boccaccio) perquè, a pesar de totes les penalitats que s’hi narren, segons els cànons clàssics no podia ser considerada una tragèdia pel seu desenllaç feliç.
Els orígens remots de la paraula comèdia cal buscar-los en l’antiga Grècia. En les festes que se celebraven en honor a Dionís, déu del vi, anomenades komos, solien presentar-se grups de cantors que entonaven cançons burlesques i que sovint també representaven breus peces teatrals, de caràcter satíric, que amb el temps s’anomenaren kōmōidía, paraula que passà al llatí com a comoedĭa.
