[18/12/2020]
La paraula colònia té una gran varietat de significats. El més bàsic, que ja s’arrossega de la forma homònima llatina, fa referència a un conjunt de persones que, procedents d’un determinat territori, es traslladen a un altre per a poblar-lo, explotar-lo o establir-s’hi. Hi ha molts llocs que encara conserven el mot colònia en la seua denominació toponímica; possiblement, el més conegut és la ciutat alemanya de Colònia (en alemany, Köln). Allí nasqué Agripina, esposa de l’emperador Claudi Cèsar, que, en honor seu, rebatejà esta ciutat amb el nom de Colonia Claudia Ara Agrippinensium.
En esta mateixa ciutat, molts segles després, l’italià Giovanni Maria Farina creà una fragància molt fresca (en contraposició a la dels densos perfums francesos habituals de l’època) amb el nom de eau de Cologne. Era una composició d’aigua, alcohol i essències aromàtiques. Popularment, esta denominació composta s’ha simplificat com a colònia.
I la prole lèxica continua gestant-se. Algú amb agut sentit de l’humor recentment creà la locució pixar colònia per a referir-se a aquells que, amb una pretesa finor, es comporten amb altivesa. L’expressió ha calat, i ja s’ha incorporat fins i tot al Diccionari normatiu valencià.
