[01/04/2021]
El bloqueig del trànsit marítim durant una setmana causat per l’encallament del vaixell Ever Given en el canal de Suez causarà —segons estimacions de la Cambra de Comerç de València— un sobrecost en molts productes importats en la indústria valenciana, que pot arribar a produir un col·lapse econòmic. Si la globalització de l’economia és actualment una realitat inqüestionable, la globalització lingüística fa molt de temps que està operant inexorablement.
La paraula col·lapse, en este context, fa referència a la paralització transitòria d’una activitat. Es tracta d’un sentit figurat. Originàriament, feia referència a una síndrome caracteritzada per una baixada sobtada de la pressió arterial acompanyada d’una insuficiència circulatòria aguda. En este sentit mèdic és un neologisme modern, encunyat en francés a finals del segle XVIII. S’havia pres del llatí collapsus, participi passat de collabi, verb resultant de la combinació del prefix col-, variant de con-, que significa ‘conjuntament’, i lapsus, que derivava de labi, ‘caure, esvarar-se’. El col·lapse era, per tant, una ‘caiguda global’. Té, curiosament, una relació etimològica directa amb el mot lapsus (simplificació de la locució llatina lapsus linguae), que fa referència a un error causat per un lleu oblit.
Però tot està enormement entrellaçat. I, quan alguna peça falla…, tot cau estrepitosament. Eixa és la idea fonamental del col·lapse. Siga en l’àmbit que siga.
