[19/10/2021]
Arran de l’erupció volcànica que va començar el passat 19 de setembre en l’illa canària de La Palma, la paraula colada ha passat a formar part del nostre vocabulari habitual. Segurament, molt poca gent no deu saber ja que fa referència a la massa de lava que ix a l’exterior a través del cràter i que es desplaça pels vessants dels volcà fins que se solidifica. La colada, en definitiva, són eixos rius de foc que arrasen amb tot el que troben en el seu camí.
Es tracta d’un terme tècnic que començà a utilitzar-se a finals del segle XX. Agustí Galiana, en el llibre Nosaltres els humans: l’ecologia d’uns animals mitjanament intel·ligents, publicat en 1999, apuntava que «En un ambient nou (una colada volcànica, una duna, una roca despresa, etc.), hi ha unes espècies colonitzadores capaces de viure en les condicions inicials». En este sentit, era un calc del francés coulée, participi femení substantivat del verb couler, que significa ‘quallar’. Aplicat a la llet, en algunes comarques n’hi ha referències més antigues.
Ara, relacionat amb esta mateixa base etimològica, també tenim un pastisset anomenat coulant. Es tracta d’un bescuit que conté en l’interior xocolate fos, que s’escampa quan es talla. Per això, este pastisset també és conegut amb el nom volcà de xocolate.
