[23/09/2016]
Els camins de les paraules són inescrutables. Naixen en llocs remots, es deformen en el seu trajecte vital i després reapareixen amb una aparença totalment distinta, sense ni tan sols reconéixer les relacions familiars amb altres mots germans. El cas de l’anglicisme coach és una mostra evident del procés que acabem de descriure. Inicialment, la paraula coach va ser l’adaptació anglesa del kocsi hongarés, que, tal com explicàvem ahir, en valencià ha donat lloc a la paraula cotxe. Posteriorment, quan els cotxes de cavalls deixaren de funcionar com a mitjans de transport, passà a designar un autocar i, més tard, en l’argot estudiantil començà a usar-se per a referir-se al tutor que ajudava els alumnes a preparar els exàmens. I d’ací, amb una aurèola de modernitat, s’ha difós per la resta de llengües per a designar un entrenador, un assessor, un orientador, però, això sí, tot adequadament personalitzat.
