[04/10/2017]
La paraula circadiari és un compost constituït per la forma llatina circa, que significa ‘aproximadament’, i l’adjectiu diari, que és un derivat de dia. El terme l’encunyà en anglés (circadian) el biòleg estatunidenc d’origen romanés Franz Halberg en 1959 per a referir-se al període d’aproximadament vint-i-quatre hores en què tenen lloc certs fenòmens biològics cíclicament al voltant de la mateixa hora.
Tots els éssers vius, tant els animals com les plantes, estan afectats per estos ritmes circadiaris. La vigília i el son probablement són els exemples més perceptibles d’estos cicles que es repetixen diàriament amb una puntualitat sorprenent. Però n’hi ha molts més: de bon matí augmenta la pressió arterial; poc després se suspén la secreció de melatonina; més tard augmenta la motilitat intestinal i en els hòmens s’incrementa el nivell de testosterona… Cada persona, evidentment, té el seu propi rellotge circadiari.
