[16/12/2022]
Les relacions entre l’origen de les paraules són molt curioses. Si fa dos dies, parlant del suro, posàvem de manifest una sèrie de coincidències formals entre moltes llengües de la ribera mediterrània a l’hora d’anomenar este singular producte, hui, estirant d’este fil relacional, que tot ho enteranyina, volem remarcar els vincles entre el suro i la cèl·lula. Tot el saber està profundament interconnectat, i és la curiositat la que permet eixamplar nous horitzons en el coneixement global del nostre entorn, tant del que veiem com del que ens resulta imperceptible. I eixe nexe és justament el cas paradigmàtic de Robert Hooke, un científic anglés del segle XVII que canalitzà la seua enorme curiositat cap a camps tan diversos com la biologia, la medicina, l’arquitectura, l’òptica o la física. En 1677 publicà el llibre Micrographia, en què descrivia les imatges d’un món invisible que havia pogut descobrir gràcies, en gran part, al microscopi que ell mateix havia construït. La seua preocupació per l’estudi de sòlids deformables feu que un dels objectes en què centrà la seua atenció fou precisament el suro. Observant-lo detalladament a través de la lupa del microscopi, pogué identificar una estructura biològica constituïda per xicotetes cel·les, que anomenà cèl·lules, diminutiu de cel·la, per analogia amb l’estructura d’una bresca d’abelles.
Posteriorment, altres investigadors, induïts per noves curiositats, trobaren que la cèl·lula és l’essència de la vida. Qualsevol organisme viu, des dels microbis fins a les plantes, passant per les puces o els elefants, tot, absolutament tot el que té vida, emana de la maquinària cel·lular.
