[19/04/2021]
La paraula cavall prové del llatí caballus. Però, en llatí, la forma general d’anomenar este animal de la família dels èquids era equus, que, entre altres mots, ha donat lloc a equitació, amb què es designa l’art de muntar a cavall. La forma caballus, en realitat, tenia un ús molt més restringit: s’usava per a designar específicament una varietat de cavall que es gastava per a les faenes agrícoles, i a vegades també per a referir-se als cavalls castrats, encara que la castració dels cavalls salvatges no era més que un procediment per a fer-los dòcils. La veu caballus havia arribat al llatí a través del celta; però el seu origen remot està possiblement en alguna llengua indoiraniana.
Hi ha moltes races de cavalls, que es distingixen bàsicament pel color del seu pelatge i pel seu temperament. La relació dels humans amb els cavalls és antiga i intensa. S’han utilitzat per a les faenes agrícoles, per al transport, per a la guerra, per a l’oci, i fins i tot com a aliment… Això ha fet que s’haja generat un vocabulari amplíssim al voltant del cavall. Els hem tingut tan ben valorats, que dels hòmens que es comporten amb bones maneres en diem que són uns cavallers.
