[20/04/2022]
La paraula catxirulo (variant de catxerulo) s’usa actualment per a designar sobretot un joguet constituït per un tros de paper tensat i apegat a una carcassa de canyes encreuades en forma d’hexàgon, amb una cua feta amb trossets de tela lligats a un cordell i un fil de palomar, ben llarg, que es va soltant a poc a poc en la direcció del vent perquè s’envole. Així és, almenys, com solien fer-se els catxirulos tradicionals. Actualment la variació de formes i materials utilitzats és molt gran. Però, siga com siga, en estos dies de Pasqua continua mantenint-se vigent este entreteniment ancestral. Una popular cançó valenciana, que rememora esta vella tradició, ens conta justament que «Un dia de Pasqua un xiquet plorava perquè el catxirulo no li s’envolava» (o «li s’empinava», que en este context té un significat equivalent).
Esta forma ja apareix documentada en un article publicat en la revista La Donsayna, que data de gener de 1845: «com la cola de un cachirulo que no pot pendre el vent». Es tracta d’un ús metafòric, cosa que implica que l’ús recte, en referència al joguet, encara devia ser prou més antic.
I, molt probablement, este significat prové, per analogia formal, del nom que es donava a una construcció rural de pedra seca (sense argamassa d’unió), que solien usar els llauradors i els ramaders per a protegir-se de les inclemències de l’oratge.
