[08/04/2021]
La paraula catxerulo (que presenta també la variant catxirulo) s’usa actualment per a designar un joguet constituït per un tros de paper tensat i apegat a una carcassa de canyes encreuades en forma d’hexàgon, amb una cua feta amb trossets de tela lligats a un cordell i un fil de palomar, ben llarg, que es va soltant a poc a poc en la direcció del vent perquè s’envole. Així, almenys, és com solien fer-se els catxerulos tradicionals. Actualment la variació de formes i materials utilitzats és grandíssima. Però, siga com siga, continua mantenint-se plenament vigent (a pesar de les restriccions que imposa la pandèmia que patim) este entreteniment tan ancestral.
Des de fa molt de temps és costum empinar el catxerulo per estes dates. «La tarara», una cançó popular valenciana, rememorant esta vella tradició, ens conta que «Un dia de Pasqua un xiquet plorava perquè el catxirulo no li s’envolava».
Els orígens de la paraula catxerulo són obscurs. S’ha especulat que potser prové del mossàrab, per derivació de catxeruolo, que significava ‘casserola’; o potser ens ha vingut del llatí cacculus, forma derivada de caccabus, que volia dir ‘olla’. Siga com siga, tot apunta que fou un atifell de cuina, amb mànec, això sí, que inspirà el bateig d’este joguet volador.
