[21/11/2017]
La paraula cataplasma prové del grec katáplasma, formada per kata, que significava ‘contra, cap avall’, i plasma, ‘matèria blana modelable’. Ja apareix usada per Hipòcrates en el segle V a.C. per a referir-se a una preparació medicinal d’ús extern, consistent en una substància pastosa que s’estenia sobre un drap i s’adheria a la part del cos sobre la qual s’aplicava.
El gènere d’esta paraula ha presentat vacil·lacions al llarg del temps. Originàriament era un mot masculí, igual que el del primitiu plasma, i així és com es manté normativament en valencià. En castellà, per contra, ara és femení, tot i que antigament també s’utilitzava com a masculí: «Y si pareciere que con el primer cataplasma», es diu en un text de 1599. En valencià, amb tot, també és habitual actualment el seu ús com a femení, i així és com l’utilitza, per exemple, Joan Francesc Mira en El tramvia groc: «Si l’afecció era de faringe o de bronquis, el remei extrem podia ser una bona cataplasma».
