[06/05/2021]
El carro —si més no en el sentit originari del terme— és un vehicle de tracció animal, destinat a portar d’un lloc a un altre objectes o persones. La seua estructura consta bàsicament d’una plataforma de fusta (coberta o no amb una vela) que recolza sobre un eix que unix dos rodes, amb dos vares a on van enganxats els animals que l’estiren.
Per a la majoria dels valencians, el carro és ja un venerable objecte etnogràfic. Curiositats del passat. Així i tot, encara se’n veuen alguns, operant funcionalment com sempre ho han fet; però inclús els mateixos propietaris que els conserven són plenament conscients que difícilment subsistiran per a les generacions venidores. Hi ha latent una certa idea romàntica de voler continuar fent les coses a la manera tradicional i, sobretot, un gran amor pels animals de tir.
Sent justos, cal reconéixer el paper que ens han proporcionat els carros durant molt de temps. I no sols en l’activitat agrícola i comercial; també han sigut peces bàsiques en totes les campanyes bèl·liques.
Els carros eren part essencial de molts àmbits de la vida dels nostres avantpassats. L’aparició dels primers carros es remunta a l’any 3500 a. C. La veu carro prové del llatí carrus; el llatí, per la seua banda, l’havia presa del gal carros. Entre nosaltres, la primera documentació de la paraula apareix atestada en el Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de València, que data de l’any 1296, en una referència en què s’ordenava als «senyors dels carros» que havien «destrohits los ponts [transportant fusta al mar] sien costrets de reparar e adobar los dits ponts». Ja regia el principi que qui la fa la paga, i s’aplicava amb rigor.
Per a valorar la importància que han tingut els carros en la nostra història, cal apuntar que formen part de la mateixa família lèxica que carruatge i carrossa, carrer i carretera, càrrega o fins i tot càrrec. Els carros ens han dut molts mots.
