[03/06/2022]
La paraula Carlota (escrita amb majúscula inicial) és, en primera instància, un nom propi de dona, que ens vingué del francés Charlotte, forma femenina de Charlot, que era al seu torn un diminutiu de Charles. L’antropònim francés, per la seua banda, s’havia format per assimilació del germànic Carl (grafiat també Karl), a on originàriament tenia el significat de ‘home lliure’.
Però, a banda d’este significat, la paraula carlota (escrita en minúscula) també és usada per molts valencians per a designar l’arrel d’una planta de la família de les umbel·líferes, coneguda en la terminologia científica com a Daucus carota (especialment la subespècie domèstica sativus), de color carabassa i sabor dolç, molt consumida en ensalades, i també com a guarnició o en cremes i pastissos.
El nom de carlota per a designar esta hortalissa prové del francés carotte, modificada per la inserció d’una ele en l’obertura de la segona síl·laba per assimilació al nom propi, que ja havia aconseguit una gran difusió. És prou normal que alguns neologismes queden alterats per este mateix mecanisme assimilatori a paraules conegudes en les referències dels parlants. Així i tot, en algunes poblacions de la Marina, igual que en les terres de l’Ebre, encara es manté viva la forma carrota. Esta hortalissa rep també, segons els llocs, altres noms, provinents d’ètims diferents, com ara safanòria o pastenaga (que presenta també les variants pastanaga o bastanaga).
