[02/11/2021]
La carabassa és el fruit de la carabassera, una planta de la família de les cucurbitàcies (de la qual formen part, entre altres, el meló i el cogombre). Es tracta d’una baia de formes, mides i color molt variats, si bé la varietat més comuna entre nosaltres té una forma redona estriada, lleugerament aplatada, amb un color groc ataronjat molt característic. Gràcies al seu baix contingut en sodi, pot ajudar a previndre certes malalties, com la hipertensió, o a evitar la retenció de líquids; té també propietats antioxidants, que reforcen la vista, així com la formació i el manteniment de les dents, les mucoses i la pell.
L’origen de la paraula carabassa és dubtós. S’ha apuntat hipotèticament que podria provindre d’una llengua preromànica, relacionada amb calàpet, ‘gripau’, o amb el castellà caparazón, ‘closca’. En valencià, la primera referència apareix documentada en 1272, concretament en el Llibre de la Cort del Justícia de València, a on es fa constar en un litigi que un tal Domingo Navata havia comprat «carabaces» a la seua veïna.
Siga com siga, com a resultat d’esta llarguíssima tradició, hem anat dotant la paraula carabassa de molts sentits figurats. Així, quan es diu d’algú que està carabassa, es vol donar a entendre que no està bé del cap. També s’ha associat este mot a la idea de fracàs, especialment en referència a les aspiracions amoroses d’algú o als suspensos d’un alumne en l’àmbit docent. Esta relació ve de l’escassa consideració gastronòmica que es tenia de la carabassa en relació amb altres productes semblants. Encara es diu, per exemple, d’un meló poc dolç que ha eixit carabassa. En tota esta paremiologia subjau la idea de les expectatives defraudades.
