[01/01/2021]
La paraula cap, procedent del llatí caput, ha generat un semantisme molt variat, i en esta proliferació de significats ha desenvolupat fins i tot diverses categories gramaticals. En el seu sentit més bàsic, com a substantiu, designa la part superior del cos humà; en la majoria d’animals, en canvi, la paraula cap no es referix a la part superior sinó a l’anterior; i, per analogia amb la morfologia constituent dels animals no bípedes, s’ha passat a usar este mot per a referir-se a qualsevol dels extrems de certs objectes. Així diem, per exemple, «agarra la corda per un dels caps». I encara tenim l’expressió de cap a cap per a referir-nos a un espai comprés entre dos extrems.
Però també es diu sovint que els extrems es toquen, en referència a persones amb ideologies aparentment antagòniques que tenen un comportament semblant. I, amb esta mateixa ambivalència, la paraula cap ha passat a usar-se per a referir-se tant al final d’un període de temps («la nit de Cap d’Any») com al principi («el dia de Cap d’Any»). El final d’un període i el començament d’un altre es fonen en un gojós abraç lexical. Així doncs, amb el desig que hagen passat una bona nit de Cap d’Any, els desitgem que tinguen també un bon dia de Cap d’Any.
