[23/01/2018]
La paraula caos prové del grec kháos, on inicialment significava ‘obertura’, ‘forat’, però a poc a poc anà especialitzant-se per a passar a ser un terme filosòfic amb què es remetia a un ‘abisme tenebrós i confús constituït per matèria informe’. En la mitologia grega, el caos passà a representar una teoria cosmogònica de la creació de l’univers.
En el llenguatge comú, la paraula caos l’hem assimilada per a referir-nos a un ‘desorde descomunal on regna la confusió’. Traslladant esta idea a l’àmbit jurídic i polític, el caos designa l’estat resultant de l’abolició de les lleis sense que siguen substituïdes immediatament per unes altres capaces de regular la convivència. En física, matemàtiques i altres ciències, s’ha formulat també la teoria del caos per a intentar explicar com xicotetes alteracions en les condicions inicials poden provocar grans variacions en els resultats finals. Sovint esta mateixa idea s’expressa metafòricament amb una referència al lleu aleteig d’una palometa, que combinat amb elements imprevisibles pot desencadenar un huracà en una altra part del món.
