[12/06/2019]
Amb la paraula cansalada, pronunciada generalment [kansalá], elidint la d intervocàlica de l’última síl·laba, es fa referència a la ‘part grassa del porc, situada entre la pell i la carn’. El vocable cansalada és el resultat de fondre els mots carn i salada. I així és, de fet, com apareix en una ordenança del 16 de febrer de 1336 de la ciutat de València: «que nengun carnicer no gos [‘gose, intente’] comprar en lo dijous o altre dia que·s tinga mercat carnsalada tro [‘entre’] la ora de nona sia passada».
Esta paraula ha passat a formar part d’algunes expressions molt típiques del valencià, sense correlat amb cap modisme d’altres llengües, com ara estar més fart que Mahoma de la cansalada, que s’usa per a expressar la fartera que algú sent per alguna cosa, sobretot per la reiteració amb què s’ha hagut de fer, amb una al·lusió irònica a la prohibició dels musulmans de menjar carn de porc.
