[28/09/2021]
La paraula canceller té una càrrega semàntica molt variada. I és que la seua història és llarga, i per això mateix, fruit de molts avatars històrics, ha anat associant-se a una gran diversitat de significats. Potser, el sentit més conegut en l’actualitat és el de cap de govern d’Alemanya o d’Àustria. Però en alguns països hispanoamericans este terme també s’usa per a referir-se al ministre d’Assumptes Exteriors, i en l’organigrama de l’Administració de l’Estat espanyol es reserva per a referir-se als diplomàtics de les ambaixades i consolats encarregats de la gestió tècnica. Però, a més, en les universitats catòliques, mantenint un ús que ve d’antic, es fa servir el nom de gran canceller per a referir-se al màxim grau jeràrquic, que actua també com a delegat de la Santa Seu.
En valencià, l’ús d’esta veu es documenta des de ben antic. L’any 1300, Bernat de Sarrià, conseller del rei, reconeixia en un document que havia rebut del bisbe de València, «canceyler del senyor rey», cent morabatins d’or. Així ho fa constar el professor Enric Guinot, compilador dels valuosos Pergamins, processos i cartes reials, publicats pel PUV.
El títol de canceller prové del llatí cancellarius, que literalment significava ‘el que cancel·la’. Originàriament s’usava per a referir-se als porters dels tribunals, a on hi havia uns reixats, anomenats cancells, que separaven el jutge del consell de l’audiència, però amb el temps este significat anà diversificant-se fins a arribar a adquirir els sentits descrits anteriorment.
