[17/12/2018]
La paraula canapé prové de la forma homònima francesa, que l’havia pres del llatí conopeum, i este al seu torn del grec kónops, que significava ‘mosquit’. La relació entre el mosquit i els significats actuals de canapé pareix inexistent; però es pot reconstruir un fil connector entre els diversos sentits. A mitjan segle XVII els francesos crearen un nou tipus de seient lleuger per a dos o més persones, amb el respatler i els braços encoixinats, que en el disseny inicial tenien un dosser semblant al dels llits per a protegir-se dels mosquits, i per això precisament li posaren el nom de canapé, encara que amb el temps s’eliminà la xàrcia protectora.
Per analogia amb l’estructura d’este seient, la paraula canapé passà a aplicar-se al ‘suport rígid entapissat que servix de base al matalaf en alguns llits que no tenen somier’. I, per similitud amb esta estructura, la paraula canapé passà a designar una ‘llesqueta de pa sobre la qual es disposa una porció xicoteta de menjar’.
