[12/05/2023]
Hui, dia 12 de maig, a les 00.00 hores, comença la campanya electoral per a les eleccions municipals i autonòmiques que se celebraran el pròxim 28 de maig, encara que, en la pràctica, sembla que ja fa temps que estàvem immersos en plena campanya. L’activitat política no es limita a gestionar els assumptes públics, sinó que és necessari comunicar el que es fa als ciutadans. Si no es veuen les coses, és com si no existiren. A vegades, certament, pot resultar difícil distingir la informació institucional de la pura propaganda electoral. Però, en qualsevol cas, a partir d’ara, i segons prescriu la Llei Orgànica del Règim Electoral General, els carrers s’ompliran previsiblement de cartells demanant el vot per a cada una de les opcions polítiques concurrents a les eleccions; es convocaran mítings i altres actes per a donar a conéixer el que s’ha fet o es vol fer en un futur immediat, o per a previndre sobre el que podria passar si altres opcions polítiques obtingueren la victòria en les eleccions, perquè a vegades no es vota atret per les ofertes d’un partit sinó com a reacció de temor enfront del que es creu que podrien fer altres alternatives polítiques. Per la seua banda, els mitjans de comunicació podran organitzar debats entre els candidats que aspiren a regir les institucions. Els comentaristes i tertulians intentaran analitzar els missatges emesos pels polítics i escrutar el valor de les enquestes més enllà de números i percentatges per a tractar de desenterrar les intencions ocultes dels votants. O dels abstencionistes. Tot, al cap i a la fi, forma part de l’espectacle polític. Estem en campanya.
En un marc democràtic, les campanyes electorals són un conjunt d’accions destinades a donar a conéixer el programa de govern que presenta cada opció política per a una legislatura, així com els candidats que les han de dur a terme, amb l’objectiu de guanyar-se la confiança dels ciutadans i captar el seu vot. En un sentit ample, les accions destinades a reforçar el prestigi dels governants són inherents a la mateixa acció política, tan antigues com la mateixa humanitat. Tot grup humà organitzat, al remat, es fonamenta en unes bases polítiques, i fins i tot els governants més dèspotes desitgen ser aclamats pel seu poble. Però, en un sentit estricte, els antecedents més directes de les campanyes electorals en els termes en què les coneixem actualment, tenen el seu origen a finals del segle XIX. Hi ha un cert consens a l’hora de considerar William Ewart Gladstone, primer ministre del Regne Unit, com el promotor del màrqueting polític. Ell fou, efectivament, el primer que feu ús de pancartes, fullets, xapes publicitàries, eslògans i altres ressorts per a transmetre un missatge clar i contundent que calara eficaçment entre la població. I bé que li funcionà: fou reelegit durant quatre legislatures. És comprensible, per tant, que el model tendira a imitar-se. Al cap i a la fi, eixa és l’aspiració de qualsevol governant.
