[01/02/2023]
Fa no res canviàvem d’any, i hui canviem de mes. El temps passa volant. El ser humà ha intentat mesurar el pas temps des de temps immemorials. Tots els dies tenen la mateixa duració, però cada dia és diferent. La llum, el fred, la calor, la maduració dels fruits, les migracions dels animals… Tot ocorre en un moment precís. I justament per això es crearen els calendaris: per a representar el pas del temps i fixar així els esdeveniments més importants de cada cultura en el calendari. El primer calendari conegut, molt rudimentari, data de 8.000 anys a. C. Es tracta d’un monument monolític compost per 12 pedres que marquen la posició de la lluna al llarg de l’any. Es troba a Aberdeenshire, una regió d’Escòcia.
Però la paraula calendari és molt més moderna. Prové del llatí tardà calendarium, que originàriament s’usava per a designar un llibre de comptes a on s’apuntaven els interessos mensuals dels préstecs; s’havia format per derivació de calendae, usada per a anomenar el primer dia de cada mes, quan la lluna nova despuntava en el cel il·luminant les fosques nits. Els antics romans es regien, clar, per un calendari lunar.
La primera font documentada de la paraula calendari en valencià prové del Llibre de la Cort del Justícia de València, que data de l’any 1287: «per lo calendari de la carta de la treva la qual fo presa entre los cavalers d’Aragó».