[01/12/2021]
El calamar és un mol·lusc cefalòpode de cos allargat acabat en punta, amb una aleta triangular a cada costat, que utilitza per a donar-se impuls i accelerar els seus moviments; del cap li ixen huit braços proveïts de ventoses i dos tentacles llargs, fortament musculats, que li servixen per a ajudar-se a nadar i aferrar-se a les roques; en la boca té un bec acabat en punta, que gasta per a matar i espedaçar les preses que captura. Una de les característiques més peculiars del calamar és la presència de cromatòfors, unes cèl·lules cutànies que li permeten canviar el color de la pell per a mimetitzar-se amb el medi. Té, a més, la capacitat de segregar una substància negra, coneguda com a tinta, que llança quan se sent amenaçat.
És precisament esta singularitat la que originà el nom de calamar. La cosa ve de lluny. Als valencians la paraula ens vingué de l’italià dialectal calamaro, que procedia del llatí calamarius, a on tenia el significat de ‘tinter’. Es deia així perquè s’havia format per derivació de calămus, ‘càlam’, que és el nom d’una planta herbàcia la tija de la qual es feia servir antigament per a escriure. La canyeta que es ficava en el tinter és, en definitiva, l’origen remot del nom del calamar.
