[13/09/2019]
La paraula cabut deriva de cap, la part superior del cos humà i de molts animals. El sufix -ut, amb què es completa la paraula, aporta un valor intensiu, a través del qual es recalca la grandària d’alguna cosa en relació amb altres objectes de la seua espècie. Sovint s’usa amb un caràcter despectiu, com es pot apreciar en mots com orellut o bocut.
El sentit originari de la paraula cabut servia igualment per a qualificar les persones que tenien el cap desproporcionadament gran respecte al cos. Per analogia, passà a usar-se per a designar les larves de granota (conegudes en certes comarques com a cullerots, cabotes o capgrossos), així com també un peix de roca molt curiós (conegut amb el taxon de Anthias anthias), que primer madura com a femella i més tard es transforma en mascle.
Però la gran majoria dels valencians usen la paraula cabut per a qualificar a algú que manté una posició que es jutja errònia i que, a pesar de les explicacions donades o de les raons adduïdes, es resistix obstinadament a modificar la seua opinió.
