[26/10/2020]
La paraula cabeça, per la seua similitud amb el castellà cabeza, pot resultar desconcertant, i fins i tot induir a creure que és un castellanisme. Però no ho és. Almenys en certs sentits. És la forma normal de referir-se al bulb de certes plantes, com l’all, la ceba, el lliri, la tulipa… Totes estes plantes tenen cabeces. Però la més popular de totes és, sens dubte, la cabeça d’alls, ja que resulta útil per a poder diferenciar el gra i la cabeça, que és l’agrupació de tots els grans que conformen el bulb.
Antigament, també era habitual utilitzar la forma cabeça per a referir-se al cap de bestiar. Així consta, per exemple, en un document datat en 1326 en què, tractant d’estipular els drets d’accés a l’Albufera de València, es deia que els «ciutadans o vehins de la dita Ciutat havens bestiar cabriu pusquen tenir en la dita Devesa entro [‘fins’] en cinchcentes cabeçes de cabres e de cabrons».
També és plenament correcte, i habitual, l’ús de cabeça per a referir-se a una advocació mariana. La patrona de Burjassot és la Mare de Déu de la Cabeça. I són molts els municipis valencians que tenen carrers dedicats a esta mateixa advocació, com la ciutat de València, Borriana, Llíria, Tavernes Blanques…
