[01/12/2020]
Amb la paraula bústia se sol fer referència a un receptacle en què es deposita la correspondència a través d’una obertura allargada i estreta. Este és, si més no, el sentit tradicional del mot. Però, actualment, cada vegada s’usa més per a referir-se a la carpeta d’una aplicació de correu electrònic a on s’emmagatzemen els missatges transmesos.
Molts valencians ja han assimilat este mot, i l’utilitzen amb total normalitat; però, per a molts altres, encara és una forma estranya. Es tracta, de fet, d’un arcaisme recuperat a començaments del segle XX per a reemplaçar el castellanisme bussó, adaptació fonètica del castellà buzón.
Antigament la paraula bústia al·ludia a una caixa menuda a on es guardaven algunes coses de valor, com diners o lletres: «Aquell hom hac mès [‘ha ficat’] molt aur [‘or’] en tres bústies», es diu en Fèlix (o Llibre de meravelles), un text de Ramon Llull escrit a París entre 1287 i 1289. En les esglésies també s’utilitzava esta paraula per a referir-se al caixonet a on depositaven les almoines, objecte que en castellà rep popularment el nom de cepillo.
Possiblement ens vingué del francés antic boiste (actualment, boîte), que significa ‘caixa, cofre’.
