[10/07/2020]
La paraula bumerang servix per a designar una arma usada pels aborígens australians per a caçar i lluitar, consistent en una làmina de fusta encorbada que, llançada amb un moviment giratori, és capaç de tornar al punt de partida. Ens vingué de l’anglés boomerang, i l’hem adaptada gràficament canviant la doble oo de la primera síl·laba per u, que és com sona en anglés, i desplaçant la vocal tònica fins a l’última síl·laba per a adequar-la millor a l’estructura fonètica del valencià. Però l’anglés, com en tants altres casos, només ha actuat com a llengua mediadora. L’origen primitiu d’esta paraula està en una llengua indígena de l’est d’Austràlia, a on feien servir wo-mur-rang no per a referir-se a esta curiosa arma, sinó com a nom d’una tribu. Els colons anglesos, per metonímia, passaren a utilitzar-la en el segle XIX per a designar una de les seues armes.
Amb tot, en estos moments l’ús més general de la paraula bumerang és possiblement per a referir-nos a una acció que mamprén algú, sovint amb la intenció de perjudicar una altra persona, i, al final, es torna en contra d’ella. Són coses que solen passar quan es descobrixen les intencions malèvoles de certs comentaris.
