[17/01/2018]
La paraula bufó prové de l’italià buffone, derivat de buffo, que al seu torn derivava de buffare, ‘bufar’. A nosaltres ens vingué a través del francés buffon, que passà al castellà com a bufón i s’adaptà finalment al valencià com a bufó. En l’origen, la paraula bufó s’aplicava als joglars i altres còmics que, en les corts antigues, s’omplien la boca d’aire per a unflar-se les galtes i produir així un efecte còmic; simulaven després que un altre còmic els pegava una galtada que els feia expulsar l’aire amb un soroll estrepitós. A partir d’este gest tan característic, aquells actors quedaren batejats com a bufons. A poc a poc, la paraula ha anat ampliant el seu significat fins a arribar a usar-se per a referir-se a qualsevol persona que, privada de dignitat, produïx hilaritat, sovint sense pretendre-ho, per les seues maneres grotesques o per les seues propostes ridícules.
