[10/05/2018]
La paraula bufanúvols és el resultat de la unió de bufa (tercera persona del present d’indicatiu del verb bufar) i núvols (plural de núvol). Es tracta d’un neologisme creat en el segle XX per a referir-se de manera molt expressiva a una persona molt vanitosa. La metàfora subjacent apunta burlescament a algú que creu que, pegant un simple bufit, és capaç de fer moure els núvols en la direcció de la seua alenada. Sense arribar a esta dimensió hiperbòlica, el mot bufanúvols s’aplica a aquells que creuen que són capaços de fer qualsevol cosa sense valorar adequadament si tenen la preparació necessària per a poder fer-la. Dient-ho amb una fórmula col·loquial, són aquells que van sobrats en tot.
Entre nosaltres, un dels primers escriptors a usar esta paraula fou Josep Pasqual Tirado en la seua obra Tombatossals, que la féu servir com a nom d’un dels seus personatges: «Calla, poregós —li va dir Bufanúvols—».
