[26/10/2018]
Com comentàvem ahir, la paraula broma té molts significats, i no tots tenen el mateix origen. Quan dos paraules idèntiques provenen d’ètims diferents, es diu que són homònimes. I este és el cas de la paraula broma, en què diversos vocables, procedents d’orígens diferents, han confluït en la mateixa forma. A més del sentit de ‘facècia’, la paraula broma també s’usa en referència a una ‘boira espessa, sobretot la que es forma sobre el mar o en el litoral’.
Este significat prové del terme llatí bruma, que era una contracció de brevima, superlatiu de brevis, ‘breu’. En llatí, el vocable bruma designava originàriament el ‘solstici d’hivern’, és a dir, el dia més curt de l’any, i per extensió passà a designar també tota l’estació hivernal, època en què són abundants els dies bromosos. La u de l’ètim originari, que s’ha mantingut en castellà, en valencià es transformà ben prompte en o. Sant Vicent Ferrer, fent referència a este fenomen atmosfèric, ja parlava en un dels seus sermons, que daten de començaments del segle XV, de la «broma o vapor que hix per lo matí per la terra».
