[05/06/2023]
Per als valencians —si no per a tots, almenys per a la gran majoria—, una botifarra és un embotit elaborat amb un budell farcit d’una mescla de carn de porc capolada, sang, espècies i sal. Segons els ingredients que complementàriament s’hi afigen, les botifarres poden ser de carn, de ceba o d’arròs. Però, en altres àrees del domini lingüístic, la botifarra és un embotit ben diferent. És de color rogenc, fet amb carn de porc, adobat amb pebre, i sovint també amb all i jolivert.
Esta paraula ja era coneguda des de ben antic, encara que no sempre s’ha usat amb el mateix significat que li donem actualment. En el Llibre de Sent Soví, un tractat de cuina del segle XIV, es parla de la «botifarra de coll de gallina». Ara este tipus de botifarra se’ns faria molt estranya. Però, atenent la seua etimologia, podem comprendre millor el sentit que tenia originàriament el mot botifarra. I és que esta veu s’havia format per derivació del verb botir, que, igual que l’actual embotir, tenia el significat de ‘ficar una cosa dins d’una altra formant una protuberància’, combinada amb farra, forma feminitzada de farro, que era el nom que es donava a una farina grossa feta amb un cereal semblant a la dacsa. Lluís Alcanyís, xativí eminent que ocupà la primera càtedra de Medicina de la Universitat de València, en el seu famós Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, recomanava prendre «farro cuyt ab lo caldo de la polla» per a combatre la «malícia del ayre pestilencial».
