[12/07/2021]
Amb la paraula botelló es fa referència a una trobada informal en un espai públic a l’aire lliure, generalment de jóvens i de nit, per a consumir begudes alcohòliques —adquirides prèviament en comerços—, escoltar música i parlar. Es tracta d’una pràctica que començà a aparéixer en algunes ciutats espanyoles a finals del segle XX i que ha anat escampant-se fins a popularitzar-se per tot arreu.
La paraula botelló és una adaptació de la forma castellana botellón, resultat de combinar el sufix -ón, de caràcter augmentatiu, amb la paraula botella, cosa que ha fet dubtar sobre la seua genuïnitat en valencià. El mot originari és, efectivament, castellà, de la mateixa manera que meeting, per exemple —que designa un altre tipus de reunió, esta de caràcter polític—, és d’origen anglés. Però, tant en un cas com en l’altre, els parlants han optat per adoptar formes lèxiques procedents d’altres llengües que designen realitats noves, i adaptar-les després a les pròpies estructures lingüístiques. Amb criteris semblants, la mateixa terminació -on s’ha adaptat a -o en moltes altres paraules procedents igualment d’altres llengües, com és el cas, per exemple, de camió i pantaló (procedents del francés camion i pantalon, respectivament), o barracó, medalló, mascaró i caixó (adaptades també, almenys en certs sentits, de les formes equivalents castellanes acabades en -ón).
