[03/05/2019]
L’adjectiu botànic prové del llatí medieval botanicus, i este del grec botanikós, derivat de botánē, que significa ‘herba’, combinat amb el sufix -ikos, que ha donat lloc al nostre sufix -ic, i que servix per a crear vocables que indiquen una relació amb el terme a què s’adjunta.
Antigament, l’estudi de les plantes se centrava en la utilitat que podien proporcionar com a aliment o com a recurs per a la curació de certes malalties. Però, modernament, la botànica es concep com una part de la biologia que estudia els organismes vegetals des d’una perspectiva global, i que abasta, per tant, la seua descripció, classificació i distribució, així com les relacions amb els altres éssers vius i els efectes que produïxen sobre el medi en què es troben. Les plantes són les responsables de la captació de l’energia solar i també de la generació de l’oxigen que inunda l’atmosfera. Tota la vida terrestre depén, en última instància, de les plantes.
