[03/02/2017]
La paraula boira designa un fenomen atmosfèric que es produïx quan l’aire porta en suspensió partícules d’aigua en densitat suficient perquè la visibilitat siga inferior a un quilòmetre. Prové del llatí boreas, i esta, al seu torn, de la forma homònima grega, que significava ‘vent del nord’. Boira, a més d’este significat bàsic, ja des de ben antic s’ha usat figuradament per a caracteritzar un estat mental de confusió. Així és com apareix utilitzada en les Proses mitològiques de Joan Roís de Corella: «apartat de la escura boyra de les occupacions mundanes».
Amb un sentit semblant també s’ha generat l’expressió escampar la boira, amb què s’aconsella a algú que isca d’algun lloc per a distraure’s i dissipar així les seues preocupacions, i també per a manifestar a algú que la seua presència és molesta en algun lloc: «hala, vés a escampar la boira».