[29/07/2019]
Amb la paraula boda es fa referència a una cerimònia en què se celebra la unió matrimonial de dos persones a través de determinats ritus o formalitats legals; per assimilació, també s’usa per a referir-se al convit que se sol fer després de la celebració per a festejar esta unió. La veu boda prové del llatí vōta, plural de vōtum, que significava ‘vot’, i que s’usava per a expressar els vots o bons desitjos de felicitat que s’adreçaven als nóvios a l’iniciar-se les festes nupcials.
En valencià la paraula boda ja apareix documentada des del segle XIII. Entre els antics era molt habitual l’ús de la forma de plural bodes: «com la verge Maria anàs a les dites bodes», deia sant Vicent Ferrer en un dels seus sermons. I encara actualment la forma bodes és molt comuna en certs contextos. La versió valenciana de la Bíblia interconfessional, per exemple, al·ludix a les bodes de Canà, en què Jesús feu el miracle de transformar l’aigua en vi. També és habitual la forma de plural en algunes expressions, com ara la nit de bodes, en què tradicionalment es considerava que era el moment oportú de consumar el matrimoni.
