[11/03/2021
La paraula bloc (pronunciada amb o oberta) ara ens és del tot habitual. Es fa servir en molts camps. Però el seu origen és prou recent. Les primeres documentacions d’esta paraula són, en realitat, de començaments del segle XX. Ens vingué del francés, i al francés li havia arribat del neerlandés blok, a on tenia el significat de ‘tronc tallat’. Però eixe tronc no estava tallat perquè sí, sinó que s’havia tallat d’un arbre amb el propòsit d’aprofitar la fusta per a alguna cosa. En alemany, de fet, derivada de la mateixa arrel etimològica, hi ha la paraula balken, que significa ‘biga’. Este significat concret és el resultat d’una translació metonímica.
A nosaltres el primer significat que ens arriba associat a la paraula bloc fa referència a una massa sòlida i compacta, generalment amb uns límits externs molt definits. Pot ser de qualsevol material; no cal que siga necessàriament de fusta. Però perdura, sobretot, el sentit utilitari. Un bloc de pedra, per exemple, és la matèria primera que utilitzen els pedrapiquers o els escultors per a fer els seus treballs. A poc a poc, s’ha anat produint una expansió metafòrica del bloc a molts altres camps, com ara un bloc de notes o un bloc de cases, i, intensificant encara més el sentit figuratiu de la paraula, ha passat a usar-se de blocs socials o polítics. Joan Fuster, per exemple, ja en 1954 es referia al «bloc dels plutòcrates». Siga quin siga l’àmbit en què es fa servir, la idea que transmet la paraula bloc, ja latent des dels orígens més remots, és la de diversos elements agregats que actuen conjuntament amb un fi determinat.
