[29/03/2021]
El verb blindar ens vingué del francés blinder, i al francés li havia arribat de l’alemany blenden, a on s’usava inicialment amb el sentit de ‘encegar’; era, de fet, un derivat de blind, ‘cec, cego’, i d’este significat originari passà a significar ‘tapar, cobrir’, especialment aplicat als vehicles, que es revestien d’un material protector per a evitar els efectes derivats de l’impacte de bales o altres explosius.
Per analogia, modernament este verb s’ha estés a la protecció de portes o altres accessos amb una làmina metàl·lica. Fent un salt semàntic més audaç, l’ús d’este verb ha passat a l’àmbit del dret en referència a l’aplicació d’una clàusula introduïda en un contracte laboral per a garantir una indemnització determinada, normalment molt superior a la normal, en cas de rescissió d’un contracte. I encara ha anat eixamplant-se més i més, este verb, a uns altres àmbits. Així, actualment es parla, per exemple, de blindar un segment de la població, a través de la vacunació massiva, enfront dels virus; o també de blindar-se, algú, davant de les crítiques que li puguen fer per qualsevol motiu. La idea bàsica, present en totes les accepcions, és la d’aplicar una protecció extrema contra qualsevol amenaça.
La primera referència documental que tenim del verb blindar per al conjunt de la nostra llengua està en el Novísimo diccionario general valenciano-castellano, publicat en 1891, obra del religiós Joaquim Martí i Gadea (natural de Balones, municipi de la comarca del Comtat). No sempre concedim a les nostres obres lexicogràfiques tot el valor que tenen. I a vegades és simplement per desconeixement.
