[15/09/2017]
La paraula bleda, derivada del llatí beta, designa una verdura de fulles grans i amples, de forma ovalada, amb un nervi central molt desenrotllat, generalment de color blanc, encara que també pot adoptar en certes varietats un color rosat. En la taxonomia científica és coneguda com a beta vulgaris (en castellà i en portugués rep el nom de acelga; en francés, bette; en italià, bietola). Creix espontàniament en tota la ribera mediterrània, i és apreciada des de ben antic per les seues propietats nutricionals.
El nom valencià bleda és el resultat de l’encreuament amb el nom d’una altra verdura semblant coneguda en llatí com a blĭta, plural de blĭtum, que ha evolucionat en la nostra llengua a blet (dita bledo en castellà).
Per la textura de les fulles, reblanides i poc terses, s’ha generat un sentit figurat de la paraula bleda, utilitzada per a qualificar una persona poc espavilada, sense vigor, excessivament delicada.
