[21/09/2016]
Se li diu blanca, però té el cap, el bec, el llom, la cua i les potes negres: un negre iridescent que, segons els reflexos del sol, pot adquirir tonalitats blavenques o verdoses en les ales i la cua. El ventre està cobert de plomes blanques. En moltes llengües és coneguda amb un nom de dona: urraca en castellà, margot en francés, mag (acurtament de Margaret) en anglés. La cultura popular li atribuïx històries fantàstiques. Entre nosaltres té fama d’avara, perquè es creu que s’ho guarda tot, especialment els objectes brillants; a Anglaterra es considera una au de mal averany; a Escòcia, si està parada en una finestra, s’interpreta com un auguri de mort imminent; però a la immensa Xina es veu com un signe de plàcida felicitat. Tot varia segons els ulls amb què es mira. Si sentim curiositat, podem recrear-nos observant les blanques en els nostres parcs i jardins amb el seu xarroteig inconfusible.
