La veu bixest és un adjectiu que només s’aplica a la paraula any per a indicar que té 366 dies, i no 365, com és més habitual. Este afegit al calendari es fa cada quatre anys, i és degut al desajust cronològic entre el moviment de rotació, que dura 24 hores i determina el pas del dia a la nit, i el moviment de translació de la Terra al voltant del Sol, en una òrbita el·líptica, que marca el pas de les estacions, i dura exactament 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons.
Este desajust és conegut des de l’Antiguitat. Per a corregir-lo, l’emperador Juli Cèsar introduí un dia extra cada quatre anys en el calendari instaurat per ell l’any 45 a. C., que inicialment anomenà «bis sextus dies ante Kalendas Martias», és a dir, ‘repetit dos vegades el sext dia abans de les calendes del mes de març’, i que després es reduí a bisextus. En l’antic calendari romà, este dia extra es corresponia al 25 de març; però, més tard, en 1582, el papa Gregori XIII feu una nova reforma del calendari, i traslladà eixe dia extra al final del mes per a simplificar el recompte, o siga, el 29 de febrer. El beat mallorquí Ramon Llull ja parla de l’«any bixest» en l’Arbre de la Sciència, obra escrita a Roma l’any 1296. Però al llarg del temps també es registren altres denominacions alternatives per a designar els anys de 366 dies, com ara any de traspàs o any bissextil.
