[21/05/2018]
La paraula bestreta és un substantiu creat a partir de la forma de femení del participi del verb bestraure. Este verb, al seu torn, és un derivat de traure, modificat pel prefix bes-, variant de bis-, que significa ‘dos vegades’, i ja des de ben antic s’utilitzava amb el significat d’avançar diners a algú amb l’objectiu de traure’n un profit posterior.
La bestreta, com és natural, feia referència al capital avançat. I així és com ja apareix en un document de 1441, recopilat per Ramon Ferrer i Francisco Roca Traver, en la seua Història de la cultura valenciana, on s’apunta que a «Leonard Crespi […] fossen lliurats per bestreta deu florins».
Amb un sentit més general, fent referència a alguna acció que es fa anticipadament respecte al moment que pertocaria, en valencià s’han mantingut les expressions de bestreta i a la bestreta. Il·lustrant este sentit, pot referir-se l’obra de Francesc Mompó Els greixets, on es diu que «sabia la resposta de bestreta».
