[27/02/2019]
El vocable beca té un origen incert. S’ha apuntat que podria provindre de l’hebreu becah, una antiga moneda usada, entre altres funcions, per a pagar la manutenció dels estudiants amb recursos escassos. Però del que sí que hi ha clara constància és que la paraula beca s’usà inicialment en la nostra llengua, igual que en castellà, per a referir-se a una faixa ampla que portaven alguns clergues i càrrecs civils com a senyal de dignitat. Posteriorment, esta faixa passà a usar-se també en alguns col·legis religiosos per a distingir certs estudiants, en atenció al seu rendiment o al seu comportament.
No fou fins al segle XX que la paraula beca passà a designar una ajuda econòmica atorgada a un estudiant per a facilitar-li el pagament dels estudis o la seua manutenció. Els col·legis majors, de fet, foren creats amb este objectiu. I, més modernament, el mot beca ha passat a usar-se per a designar una subvenció per a realitzar estudis o investigacions.
