[13/05/2020]
Amb la paraula basilisc es fa referència a un animal fabulós, que, segons la imatge que s’ha projectat a partir de la mitologia grega, tenia cos de serp, potes de gall, ales espinoses i cua en forma de llança; i, com els dracs medievals, podia llançar flamerades per la boca. El seu alé era tan fètid que, quan l’exhalava, pansia la flora de l’entorn. Però el seu tret més distintiu és que posseïa la capacitat de matar només amb la mirada: «axí com lo basilís mirant mata al qui mira, lo Senyor al mort quant lo mirà resuscità», escrivia Joan Roís de Corella en Lo Cartoxà per a contraposar el poder vivificant de Jesucrist enfront de la capacitat letal del basilisc.
Per totes estes atribucions, el basilisc era considerat el rei de les serps. I d’ahí el seu nom, que prové del grec basilískos, ‘reietó’, mot relacionat etimològicament amb basílica. Però, des de la perspectiva actual, crida l’atenció que fins a ben entrat el segle XVIII hi ha encara debats entre els erudits sobre l’existència real dels basiliscos, condicionades segurament perquè en l’Antic Testament apareix citat fins en set passatges diferents.
