[02/07/2019]
Amb el substantiu basca es fa referència a una calor sufocant que fins i tot arriba a dificultar la respiració. Normalment, és deguda a la combinació d’altes temperatures i una humitat relativa elevada. El cos humà, davant de la pujada de la temperatura ambiental, tendix a refredar-se de manera natural per mitjà de la transpiració; però, quan hi ha molta humitat ambiental, la proporció d’aigua que pot evaporar es reduïx, i això fa que es produïsca una sensació d’ofec.
Antigament, la paraula basca se solia usar per a fer referència a una opressió de l’esperit, que generava ànsia i desassossec. En el Tirant lo Blanch ja apareix usada en el sentit indicat: «anaren a la cambra de la Viuda, e trobaren-la ab la basca de la mort».
Però la paraula basca ens venia de lluny; probablement, del cèltic waska, que significava ‘opressió’. El mot bretó wask (o gwask), procedent del mateix ètim, s’usa actualment per a designar una ‘pinça d’estendre’. D’una mateixa idea germinal les evolucions són totalment imprevisibles.
